A partir del 10 de gener de 2015, entra en vigor la nova “Reglament (UE) núm. 1215/2012, de 12 de desembre de 2012, sobre jurisdicció i reconeixement i execució de sentències en matèria civil i mercantil” (Reglament de Brussel·les I, també conegut com a Reglament de Brussel·les I). El nou Reglament de Brussel·les I bis no només facilitarà l'execució a Europa en el futur, sinó que també reforçarà significativament l'efecte dels acords de jurisdicció.
Per primera vegada, els creditors podran fer complir les seves sentències en un altre Estat membre sense haver de sol·licitar prèviament una declaració d'executabilitat. Abans de la reforma, els creditors havien de sol·licitar primer una declaració d'executabilitat davant del tribunal o les autoritats d'execució estrangers, cadascun dels quals tenia el seu propi procediment (article 38 del Reglament de Brussel·les I). A partir del 10 de gener de 2015, aquest procediment ja no s'aplicarà. D'acord amb el nou article 39 del Reglament, qualsevol sentència definitiva dictada per un tribunal d'un Estat membre és executòria a tots els altres Estats membres. Per tant, en el futur, els creditors podran fer complir les seves reclamacions dins de la UE de manera més ràpida i a un cost més baix.
Les anomenades accions torpedo queden despullades de la seva base.
La innovació més significativa per a l'estratègia processal és probablement la norma segons la qual les anomenades “accions torpedo” ja no podran torpedinar els procediments. Les “accions torpedo” són accions interposades deliberadament, en contra d'un acord de jurisdicció, davant tribunals de tramitació lenta i sense competència, amb la finalitat de retardar una decisió sobre el fons per part del tribunal competent. La reforma elimina ara la base d'aquesta tàctica processal: tan bon punt el tribunal acordat hagi estat assabentat, el tribunal primer assabentat ha de suspendre el seu procediment (Consideració 22 del nou Reglament).